Xavier Serra
03/05/2024 21:30

Plataforma per la Llengua ha ideat al País Valencià una manera senzilla de mobilitzar la gent davant les contínues barrabassades del Pp

Fa prop d’un any de les eleccions i al valencianisme li costa mobilitzar-se. La manifestació del 27 d’abril a València no va anar malament. Hi havia molta més gent que l’any passat i, sobretot, hi havia molta més gent que en la que alguns diaris espanyols qualificaren de «multitudinària concentració a favor de Pedro Sánchez a València». De fet, si la concentració del Psoe al carrer de l’Hospital la qualifiquen de «multitudinària», la manifestació de la plaça de Sant Agustí l’haurien de qualificar de «tremebunda» i «absolutament extraordinària». I no. No s’han d’exagerar les coses. Estigué bé, però caldrà encara molta més gent per fer front al fanatisme del govern. 

Plataforma per la Llengua ha ideat al País Valencià una manera senzilla de mobilitzar la gent davant les contínues barrabassades del Pp. La campanya de les samarretes verdes amb el lema «La llengua no es toca». Ja s’ha començat a escampar.

El funcionament és senzill. En el grup d’educació de Plataforma ens l’expliquen: 

-Què feu amb les samarretes? Quan us les poseu?

-Cada dijous, quan anem a l’assaig de la banda, de la muixeranga, quan quedem amb els amics, quan anem a treballar. Ens les posem, ens fem una foto en grup i la pugem a les xarxes, amb un missatge clar, com ara: «Nosaltres estudiàrem en valencià» o «La llengua no es toca». Si la fem a la porta de l’escola o l’institut on estudiàvem o on treballem, diem el nom del centre. I la data. És important la data. Després, enviem la foto a Plataforma, però també les pengem a les nostres xarxes. L’escampem. Per exemple, la que es van fer dijous al CEIP Valldigna, de Simat. I ens va alegrar molt veure-la.

-Com us organitzeu per aconseguir les samarretes?

-És millor fer una comanda en grup. S’hi apunta molta més gent. Es fa més colla. Una persona s’encarrega de fer la llista i d’anotar les talles. En acabant, es fa la comanda a Plataforma per la Llengua.

-Cal ser-ne soci? 

-No cal. De fet, la idea no és nostra. És copiada de la marea verda de les Illes, que fa deu anys va ser un èxit de mobilització social per a defensar l’escola en català. I el que voldríem és que la campanya ens superés i que totes les associacions començaren també a fer samarretes pel seu compte, amb el mateix lema: «La llengua no es toca» El fet és que, si ho aconseguim, tant a les Illes com al País Valencià, governades pel Pp i Vox, la protesta serà una i la mateixa: deixeu en pau la nostra llengua.

– Quin ordre segueix la campanya?

– Hem començat per les escoles i instituts, perquè l’atac més greu és el que es vol fer contra l’educació en valencià a partir del curs 2025-2026. Tenim més d’un any per aturar-los i organitzar grans protestes. Les samarretes són una manera d’anar escalfant motors i de començar a deixar-se veure. Si som valents, els aturarem. Però haurem de ser valents.

– I com ho fareu?

– No ens volem quedar a l’escola. Les muixerangues, els grups de danses, les bandes de música, els dolçainers, les xarangues, s’han d’afegir a la campanya. Això posarà encara més nerviós el govern. Penseu que no tenen cap altre projecte polític que perseguir-nos i exterminar el valencià. Si la gent els planta cara precisament en defensa del valencià, se n’aniran avall. 

Les fotos, de fet, ja comencen a circular i arriben de tot arreu. Per exemple, del CEIP Mirantbò de Callosa d’en Sarrià.

Dels estudiants de segon de Filologia Catalana de la Universitat de València.

De l’IES Joan Fuster de Sueca.

I, fins i tot, de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana. I que demostra l’amplitud i la força que té campanya des del seu inici.