Antoni Llabrés (Palma, 1968) és professor de dret penal de la Universitat de les Illes Balears i des del 21 de febrer passat és el nou president de l’Obra Cultural Balear.

Per Miquel Payeras

L’Obra Cultural Balear (OCB) s’ha posat al capdavant de la reacció social en contra de la política que PP i Vox porten a terme per castellanitzar les institucions que governen. Ha portat als tribunals les normes que en aquest sentit s’han aprovat i, al mateix temps, pressionarà en el carrer a través de la primera gran mobilització social a favor del català sota el nou Govern —el de Marga Prohens— que se celebrarà el diumenge 5 de maig. L’Obra espera que la concurrència popular en aquesta edició de la Diada per la llengua sigui massiva.

El nou president de l’entitat des de febrer, Antoni Llabrés, repassa tots els esdeveniments ocorreguts en relació amb l català d’ençà de les eleccions de maig de l’any passat; la situació de l’Obra; els recursos que ha presentat davant la justícia contra les institucions governades pel PP i Vox, i la seva esperança d’un gran èxit de participació popular en la Diada del 5 de maig. I alhora adverteix que la situació de la llengua a les Illes és greu; fins i tot considera que no està assegurada la seva supervivència si no canvia la nociva combinació entre la progressió demogràfica fruit del model economicoturístic i l’actitud hostil de les institucions governades pel PP i Vox.

Quan i com es plantejà presentar-se per ser elegit president de l’Obra Cultural Balear?

No és que m’ho hagués plantejat, sinó que les circumstàncies així vengueren. Després de la dimissió de Joan Miralles, alguns companys em proposaren l’opció d’assumir la presidència i ho vaig acceptar.

La seva elecció al capdavant de l’única candidatura va tenir un suport inèdit en unes eleccions internes de l’Obra.

És vera. Jo vaig entrar a la junta directiva amb l'equip que encapçalava Josep de Luis fa sis anys. Aleshores crec recordar que votaren uns 220 socis. I, quan ara ha fet dos anys (el febrer passat) va ser elegit Joan Miralles, va votar una quantitat de socis per l'estil. La participació en l'assemblea sempre havia estat baixa. Tanmateix, enguany ha resultat tot el contrari, ens van donar suport 1.173 socis, un rècord històric d'activació de la militància, la qual cosa és un bon indicador de com entén la nostra massa social el moment pel qual passa la situació del català, amb unes institucions en mans d'aquells que en són hostils.

Vol dir que el fet que a vostè i als seus companys de junta els votassin unes cinc vegades la participació habitual és per mor de la pressió contra el català de PP i Vox?

Sí, així ho crec. Està en sintonia amb el que està passant amb les altes de socis. L'Obra té 4.309 membres, 257 dels quals s'ha adherit d'ençà de l'1 de gener d'enguany, amb una mitjana diària d'altes de 2,35 per dia. Això és molt i s'avé amb el que ja passà just després de les eleccions de l'any passat. Des d'aquell moment, molta gent del col·lectiu favorable al català va entendre que venien temps dolents i que calia fer la passa d'associar-se a l'Obra.

Ho és. Com et dic, creixem en socis més que mai fruit d'aquesta onada de persones que estan preocupades per la supervivència del català a les Balears. És un sentiment que és fàcil de notar en molts àmbits socials i que s'activa espontàniament entre la gent que se sent concernida en la defensa del català davant del nou context polític, que és clarament hostil.

Malgrat el que assegura l'Obra, la presidenta del Govern, Marga Prohens, diu que “a mi no em trobaran mai en la confrontació lingüística”, deixant entendre, doncs, que els que provoquen el conflicte són altres, òbviament el catalanisme polític i social.

És vera que ho diu. Però són paraules que els fets desmenteixen de forma evident. El que diu és fàcil de desmuntar: en els deu mesos que fa des que va ser investida no ha pres cap ni una sola mesura a favor de la llengua. I això a pesar que els poders públics hi estan obligats, tant per l'Estatut d'autonomia com per la Llei de normalització lingüística. En deu mesos, ni una sola mesura en positiu i, en canvi, en contra... Totes les mesures lingüístiques preses per part del Govern —i la resta d'institucions governades pel PP amb Vox o amb el seu suport— han estat negatives, han anat en contra de la llengua. La conclusió s'imposa: la presidenta Prohens declara que no pretén la confrontació lingüística, però la veritat és que la cerca constantment.

Per què el famós decret que elimina el requisit del català per als sanitaris a les Illes és tan negatiu si el PSOE ja el va intentar posar en pràctica —tal com ha recordat el Govern actual— durant l'anterior mandat, el de Francina Armengol?

És extremadament nociu, perquè deixa com a paper banyat el dret dels ciutadans a parlar en català i ser contestats amb la mateixa llengua quan són atesos pels metges i infermers. Això el que fa a la pràctica és convertir els catalanoparlants en ciutadans de segona. A més, respecte a la suposició bàsica que pretén justificar la mesura, no és vera que el català sigui un impediment per captar professionals sanitaris a les Balears. No ho ha estat mai ni ho és. Els que així ho asseguren no tenen raó. És cert que l'anterior Govern intentà portar a terme unes excessives excepcions previstes a la llei per als casos que són, com la norma indica, això mateix: excepcions, —i cal recordar que rectificà a instància de l'Obra Cultural. No hi hauria hagut cap problema si l'actual Govern hagués mantengut la normativa que preveia aquelles excepcions, però no és el cas, perquè el que ha fet el govern de Prohens ha estat convertir aquelles potencials excepcions en la norma general, i per això ho hem recorregut a la justícia.

Respecte a aquesta qüestió, és important insistir que mai ningú ha aportat cap dada que avali la teoria que el català és un impediment o un problema per exercir de metge i sanitari a les illes Balears. Mai. Des de l'Obra ens hem cansat de demanar una vegada i una altra a l'actual Conselleria de Salut que ens digui quants d'aquests professionals deixaren de venir o, almenys, que ens digui quants se n'anaren de les Balears per mor de la llengua, o, si no, que ens diguin quants n'esperen captar per mor de la derogació del requisit de català. No ens han contestat a res.

I vull fer valer la reacció dels professionals que, davant de l'ofensiva contra el català a la sanitat, han creat Sanitaris per la Llengua, tant metges com infermers, i que ja són més de 700 a totes les Balears.

En aquests últims deu mesos, s'han sentit moltes declaracions de responsables d'institucions en el sentit que acabaran amb l'ús vehicular del català i que es convertiran en bilingües...

És vera que s'han sentit moltes declaracions de responsables institucionals (de PP i Vox) en aquest sentit. Hi ha hagut molta gesticulació, però no ha passat igual a l'hora que aquest renou es converteixi en casos normatius. D'aquests últims, és a dir, que en efecte s'hagin fet passes legals en contra del català, n'hi ha hagut pocs, i en tots hem reaccionat acudint als tribunals, com en el cas de l'Ajuntament de Calvià, perquè estam convençuts que són il·legals per la raó que abans ja he dit: les institucions tenen l'obligació de protegir el català i impulsar-lo. No és optatiu, no és voluntari. Tenen l'obligació legal de fer-ho.

I què ha passat amb el cas del Parlament, que decidí incorporar el castellà, juntament amb el català, com a llengua d'ús habitual?

No és el mateix. És diferent, perquè el Parlament no està sotmès a altra normativa que la seva pròpia. Per tant, nosaltres no hi podem fer res més que protestar i fer pressió social. Per actuar legalment en contra de la decisió de la Mesa del Parlament quan aprovà (el 14 de febrer passat) que el castellà fos llengua oficial de la Cambra, juntament amb el català, només ho podria fer un diputat que recorregués en empara davant del Tribunal Constitucional perquè entengués que els seus drets fonamentals han estat conculcats.

I no ho ha fet cap diputat.

No, de moment està clar que cap ho ha recorregut. S'ha d'entendre, però, que el cas del Parlament, per la raó dita —que s'autoregula, és autònom de la normativa del Govern—, és molt complicat i un recurs així tendria, crec, poc recorregut.

L'Obra Cultural està essent molt bel·ligerant contra l'anomenat Pla Vera, d'Antoni Vera, conseller d'Educació, que preveu que els centres puguin voluntàriament —i sota determinades condicions— acollir-se a impartir classes en castellà. On és el problema, si és voluntari?

Primer de tot, s'ha de tenir clar que una cosa és la tria de la llengua en el primer ensenyament, que està prevista a la Llei de normalització en el moment que el nin entra en el sistema educatiu, als tres anys normalment, i una altra totalment diferent és la introducció del castellà a la resta de l'ensenyament.

Això últim, que és el que pretén el Pla Vera, és il·legal. I ho és perquè contradiu l'anomenada conjunció lingüística que està prevista en l'ordenament legal i que, en resum, consisteix en el fet que han de ser els centres els que decideixin el pla lingüístic a partir del mínim del 50% en català, tal com obliga el Decret de mínims, aprovat el 1997. Els pares, per tant, no tenen el dret de triar l'idioma en què s'escolaritza els seus fills. El Govern no té la capacitat per canviar això sense canviar les normes que regulen aquest aspecte de l'ensenyament.

Per un altre costat, és molt negatiu que es vulgui segregar els alumnes per raó de llengua. El conseller Vera diu que no se segregarà ningú, sinó que es crearà serà un sistema de «desdoblament»; això és un mer eufemisme. No hi ha cap raó pedagògica que animi la intenció del Govern, sinó que es tracta d'una qüestió ideològica.

I encara més, el Pla Vera va en contra de la previsió del Decret de mínims del 50% en català, al qual no es pot renunciar ni voluntàriament. Perquè, si bé és ver que aquest Decret parla de casos «excepcionals», és evident que la norma —com vol fer el Govern— no pot ser mai «l’excepció».

Per totes aquestes raons, recorrerem a la justícia el Pla i demanarem que s'adopti la mesura cautelar de prohibir —a l'espera de la resolució final— que es posi en pràctica a l'inici del curs vinent.

A pesar del caràcter voluntari, aquest Pla posa en perill el català a l'ensenyament?

És clar. El Pla Vera posa en risc que tots els alumnes tenguin, en acabar l'ensenyament obligatori, el ple coneixement de les dues llengües, que és el mandat legal. Els alumnes catalanoparlants dels centres on s'aplicàs el pla del Govern, en serien els perjudicats. Això és perillós sobretot pel fet que hi hagi centres, en especial els privats i els concertats, que usin la normativa per rebaixar la presència vehicular del català a l'ensenyament. I el que en realitat caldria fer, lluny del que vol el Govern, és que s'examinàs si el 50% en català s'aplica bé a tots els centres, sobretot en els privats i concertats.

Com valora la gestió en política lingüística dels vuit anys del Govern d'esquerra?

El 2015 l'esquerra va intentar restaurar el que s'havia assolit a favor del català abans del quadrienni negre que va ser el Govern de José Ramón Bauzá (2011-2015). I és indubtable que es feren passes importants, entre les quals crec que la més rellevant fou la creació de l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics.

Tanmateix, també és cert que hi hagué mancances serioses, entre les quals pens que la més greu fou que no s'aprovà res per recuperar la normativa lingüística dels consumidors que s’havia aprovat a la Llei de comerç de 2001, que el Govern Bauzá va derogar i el Govern d'esquerres no va recuperar.

La contestació de l'Obra Cultural a la pressió contra el català de PP i Vox no es limita a fer recursos davant dels tribunals, sinó que enguany recupera la Diada pròpia de l'organització que se celebrarà el diumenge 5 de maig.

Així és, i tenim molt bones sensacions davant d'aquesta Diada, que serà un clam social amb el lema «Sí a la llengua per Mallorca», tal com diu l'eslògan triat. La mobilització la feim conjuntament amb els Joves de Mallorca per la Llengua, que durant tota la setmana duran a terme el Correllengua, el qual, per primera vegada, serà interinsular i acabarà a Palma a l'horabaixa del diumenge 5 de maig, quan comenci la Diada.

Què esperen d'aquesta Diada?

Serà un bon indicador de l'activació del col·lectiu de persones que estam a favor de  la llengua, la cultura i el país. Confiam en la reacció de la societat davant de les pretensions contra el català de les institucions del PP i Vox. Estam il·lusionats, perquè, com t'he dit abans, el nombre de persones que es fan socis (de l'Obra) ens indica l'existència d'un profund malestar davant l'ambient polític hostil al català.

Confia en una rectificació de Prohens?

Seria el millor per a tothom. Però hem de ser realistes. L'Obra ja va dir just després de les eleccions que calia que els partits d'esquerra facilitassin la investidura de Prohens perquè no hagués de dependre dels vots de Vox. No ens feren cas i ha passat tot el que coneixem. Ara pareix que els partits d'esquerra ho han entès i en dues ocasions han ofert els seus vots a Prohens si s'alliberava de Vox. Però ni això ha tengut èxit. És el que hi ha.

El model turisticoeconòmic que provoca l'allau immigratòria posa en risc el futur del català a les Balears?

Clarament. Ja era la llengua minoritzada, i ara està molt pitjor. El boom demogràfic fruit del model turisticoeconòmic és insostenible socialment, territorialment... i lingüísticament. O es frena, primer, i després es decreix en tots els sentits o el futur serà prou pitjor que el present.

La combinació del context demogràfic amb el fet que les institucions governades pel PP amb suport de Vox siguin hostils a la llengua crea un problema tan greu fins al punt que la supervivència del català no està garantida a mitjà termini si les coses no canvien.