Eduard Arranz-Bravo és un artista total, multidisciplinari i incansable. Ha exposat a mig món, en ciutats com ara Barcelona, Nova York i Rio de Janeiro. En col·laboració amb Rafael Bartolozzi, va pintar les parets de la fàbrica Tipel, una de les intervencions murals més rellevants i reconegudes de l’art pop a la Península; anys més tard van participar plegats a la Biennal de Venècia, i fins i tot van pintar la casa a un premi Nobel. Aquestes són les memòries d’un home que ha posat l’art per davant de tot i que mai ha necessitat disfressar-se amb una falsa imatge pública. Jordi Garrido, historiador i crític d’art, signa aquí un exercici de ventrilòquia literària que aconsegueix fer parlar l’artista i que li permet mostrar, a través de la seva biografia, la història de l’art català des del franquisme fins a l’actualitat, amb llums, ombres i clarobscurs.

«Era el temps de la imaginació al poder, un moment espasmòdic: l’assenyalat 1968. Era l’època de les comunes, dels hippies… I, per descomptat, de la psicodèlia. Davant la grisor plomissa i sepulcral d’aquell temps, nosaltres hi vam reaccionar amb diversió, frescor i energia».

Edició a cura d'Albert Mercadé.